La Batllia, reconeguda com a subcomarca de la Cerdanya, té uns orígens que es remunten a l’antic pagus de Talló, del segle IX.

Situat estratègicament a la frontera entre els comtats de Cerdanya i d’Urgell, el nucli principal de Bellver de Cerdanya va ser, als inicis, un castell de vigilància de les importants comunicacions que passaven per la zona.

El desenvolupament com a vila començà el 1225, gràcies a la carta de poblament que li va ser atorgada per Jaume I, que va fer passar el camí reial que anava des la Seu d’Urgell a Puigcerdà pel nucli de Bellver. S’hi van construir torres i muralles, i els seus habitants van tenir privilegis que van ampliar els monarques posteriors.

Donada la seva posició prop de la frontera amb França, Bellver va patir l’atac constant de les tropes franceses durant segles i va arribar a ser ocupada sovint entre els segles XV i XVIII.

Però aquests no van ser els únics conflictes que va patir la vila. El bandolerisme i l’enfrontament entre els nyerros i cadells -bàndols que dividien la noblesa catalana durant els segles XVI i XVII- va tenir com a escenari principal la població, on encara es conserva la torre de Cadell, una antiga masia fortificada. L’antic castell va quedar destruït amb l’explosió del polvorí el 1665.

Al segle XIX, el poeta castellà romàntic Gustavo Adolfo Bécquer va fer estada d’uns mesos a Bellver, on va inspirar-se en paisatges i llegendes locals per escriure l’obra: La cruz del diablo.

La Guerra Civil va tenir un episodi que forma part de la memòria col·lectiva de Bellver, quan uns joves del poble van matar un cabdill anarquista el 1937 disparant des d’un punt elevat del municipi.